‘The good son’, de la cineasta israeliana Shirley Berkovit s’estrena aquest dijous a Barcelona al Documental del Mes. El film parla de la transsexualitat en un estat com el d’Israel, per\u00f2 alhora s’oblida del colonialisme i el racisme que el caracteritzen.<\/strong><\/h6>\n![\"The](\"https:\/\/rescop.freepresshost.cloud\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/The-good-son.jpg\")
<\/a>The good son<\/em>, de la cineasta israeliana Shirley Berkovit, segueix el proc\u00e9s de canvi de sexe del “fill”.\u00a0\/ Directa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\u201cA veure quan portes una noia a casa\u201d, solia dir-me el meu pare. \u201cDoncs b\u00e9, ho vaig fer. S\u00f3c jo\u201d, afirma la protagonista del documental The good son<\/em>, de la cineasta israeliana Shirley Berkovit. La pel\u00b7l\u00edcula, que segueix el proc\u00e9s de canvi de sexe del \u201cfill\u201d, ser\u00e0 projectada a Barcelona aquest dijous 5 de mar\u00e7 a El Documental del mes.<\/p>\nPoques vegades el g\u00e8nere documental ha afrontat el tema de la transsexualitat des d\u2019una perspectiva tan \u00edntima. En aquest cas, es tracta d\u2019un relat en primera persona gravat amb una c\u00e0mera de v\u00eddeo que ens mostra fotogrames del proc\u00e9s de canvi de sexe d\u2019un noi que sempre s\u2019ha sentit noia. La poca qualitat de la imatge, la subjectivitat i domesticitat de les preses, la manca d\u2019artificialitat\u2026 S\u00f3n aspectes formals que, juntament amb l\u2019alta dosi d\u2019emocionalitat i implicaci\u00f3 personal de la protagonista, creen un embruix que desperta la curiositat i fascinaci\u00f3 de l\u2019espectadora. I \u00e9s que l\u2019excepcionalitat de la visibilitzaci\u00f3 d\u2019un cas com aquest, no per rar sin\u00f3 per invisible, la converteix en privilegiada. \u00c9s aquest rol de testimoni voyeur<\/em> el que aconsegueix involucrar-la completament en aquesta introspecci\u00f3 que acompanya la transformaci\u00f3 f\u00edsica de la protagonista, i li permet aix\u00ed viure en pr\u00f2pia pell la seva mutaci\u00f3 tamb\u00e9 espiritual i social.<\/p>\nEls dubtes, la por i la soledat de l\u2019experi\u00e8ncia enceten una empatia que esdevindr\u00e0 catarsi al final d\u2019aquesta trag\u00e8dia amb final feli\u00e7: l\u2019empoderament fruit de sentir-se orgullosa del que ha fet, no tant de com ho ha fet, per\u00f2 s\u00ed d\u2019haver-ho aconseguit. I, a m\u00e9s, molt m\u00e9s que aix\u00f2, que ho ha fet a la seva manera. I \u00e9s la can\u00e7\u00f3 de Frank Sinatra I did it my way<\/em> el fil musical d\u2019aquesta explosi\u00f3 de felicitat conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un desenlla\u00e7 inusual de satisfacci\u00f3 personal, d\u2019acceptaci\u00f3 familiar i social, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s quir\u00fargic al qual no tothom pot accedir pel cost econ\u00f2mic que suposa.<\/p>\nTamb\u00e9 l\u2019estat d\u2019Israel t\u00e9 la seva manera de rentar-se les seves mans tacades de sang. I The Good Son<\/em>, sense desmer\u00e8ixer-ne la qualitat cinematogr\u00e0fica, ens fa venir en ment, irremeiablement, el que es coneix amb el nom de pinkwashing<\/strong><\/a>. I \u00e9s que la cultura, en aquest cas el cinema, tamb\u00e9 pot ser una eina per \u201cpintar de rosa\u201d el monstru\u00f3s rostre colonial i racista d\u2019Israel<\/strong>. De fet, es tracta d\u2019una t\u00e0ctica que dibuixa una Palestina retr\u00f2grada, irrespectuosa i opressora de la comunitat homosexual, i tapa els crims d\u2019Israel amb un arc de Sant Mart\u00ed, en un intent de fer oblidar, o fins i tot de justificar l\u2019ocupaci\u00f3 i l\u2019apartheid per tal d\u2019autonormalitzar-se. \u00c9s aix\u00ed com l\u2019estat colonialista es col\u00b7loca la m\u00e0scara d\u2019avantguardista en la defensa dels drets de la comunitat LGTBI.<\/p>\nSense afany d\u2019associar The Good Son<\/em> directament al pinkwashing<\/em>, ni tampoc d\u2019oblidar-ne la labor social i pol\u00edtica pel que fa a la visibilitzaci\u00f3, reflexi\u00f3 i retrat de la transsexualitat, cal tenir en compte que quan es tracta d\u2019una producci\u00f3 art\u00edstica israeliana, encara que sigui en favor dels drets LGTBI, no tot s\u00f3n flors i violes. \u00c9s per aix\u00f2 que el moviment queer mundial, de la m\u00e0 del BDS, s\u2019ha organitzat al voltant del Pinkwatching Israel<\/a> per visibilitzar i denunciar el pinkwashing<\/em>. Israel segueix sent un estat colonial creat a base de viol\u00e8ncia i ocupaci\u00f3, on les israelianes i les \u00e0rabo-palestines no es passegen en un pla d\u2019igualtat; on encara moltes persones s\u00f3n refugiades que no poden tornar a les seves llars ni recuperar el que els van prendre; on se segueixen vulnerant els drets humans de manera descarada. Per molt que es pinti de rosa, la desigualtat segueix sent la norma dins d\u2019Israel. El colonialisme i el racisme que el caracteritzen evidencien que, per molt que presumeixin de promoure el rosa, a Israel el rosa no \u00e9s per a totes.<\/strong><\/p>\n
<\/a>\u201cA veure quan portes una noia a casa\u201d, solia dir-me el meu pare. \u201cDoncs b\u00e9, ho vaig fer. S\u00f3c jo\u201d, afirma la protagonista del documental The good son<\/em>, de la cineasta israeliana Shirley Berkovit. La pel\u00b7l\u00edcula, que segueix el proc\u00e9s de canvi de sexe del \u201cfill\u201d, ser\u00e0 projectada a Barcelona aquest dijous 5 de mar\u00e7 a El Documental del mes.<\/p>\n Poques vegades el g\u00e8nere documental ha afrontat el tema de la transsexualitat des d\u2019una perspectiva tan \u00edntima. En aquest cas, es tracta d\u2019un relat en primera persona gravat amb una c\u00e0mera de v\u00eddeo que ens mostra fotogrames del proc\u00e9s de canvi de sexe d\u2019un noi que sempre s\u2019ha sentit noia. La poca qualitat de la imatge, la subjectivitat i domesticitat de les preses, la manca d\u2019artificialitat\u2026 S\u00f3n aspectes formals que, juntament amb l\u2019alta dosi d\u2019emocionalitat i implicaci\u00f3 personal de la protagonista, creen un embruix que desperta la curiositat i fascinaci\u00f3 de l\u2019espectadora. I \u00e9s que l\u2019excepcionalitat de la visibilitzaci\u00f3 d\u2019un cas com aquest, no per rar sin\u00f3 per invisible, la converteix en privilegiada. \u00c9s aquest rol de testimoni voyeur<\/em> el que aconsegueix involucrar-la completament en aquesta introspecci\u00f3 que acompanya la transformaci\u00f3 f\u00edsica de la protagonista, i li permet aix\u00ed viure en pr\u00f2pia pell la seva mutaci\u00f3 tamb\u00e9 espiritual i social.<\/p>\n Els dubtes, la por i la soledat de l\u2019experi\u00e8ncia enceten una empatia que esdevindr\u00e0 catarsi al final d\u2019aquesta trag\u00e8dia amb final feli\u00e7: l\u2019empoderament fruit de sentir-se orgullosa del que ha fet, no tant de com ho ha fet, per\u00f2 s\u00ed d\u2019haver-ho aconseguit. I, a m\u00e9s, molt m\u00e9s que aix\u00f2, que ho ha fet a la seva manera. I \u00e9s la can\u00e7\u00f3 de Frank Sinatra I did it my way<\/em> el fil musical d\u2019aquesta explosi\u00f3 de felicitat conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un desenlla\u00e7 inusual de satisfacci\u00f3 personal, d\u2019acceptaci\u00f3 familiar i social, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s quir\u00fargic al qual no tothom pot accedir pel cost econ\u00f2mic que suposa.<\/p>\n Tamb\u00e9 l\u2019estat d\u2019Israel t\u00e9 la seva manera de rentar-se les seves mans tacades de sang. I The Good Son<\/em>, sense desmer\u00e8ixer-ne la qualitat cinematogr\u00e0fica, ens fa venir en ment, irremeiablement, el que es coneix amb el nom de pinkwashing<\/strong><\/a>. I \u00e9s que la cultura, en aquest cas el cinema, tamb\u00e9 pot ser una eina per \u201cpintar de rosa\u201d el monstru\u00f3s rostre colonial i racista d\u2019Israel<\/strong>. De fet, es tracta d\u2019una t\u00e0ctica que dibuixa una Palestina retr\u00f2grada, irrespectuosa i opressora de la comunitat homosexual, i tapa els crims d\u2019Israel amb un arc de Sant Mart\u00ed, en un intent de fer oblidar, o fins i tot de justificar l\u2019ocupaci\u00f3 i l\u2019apartheid per tal d\u2019autonormalitzar-se. \u00c9s aix\u00ed com l\u2019estat colonialista es col\u00b7loca la m\u00e0scara d\u2019avantguardista en la defensa dels drets de la comunitat LGTBI.<\/p>\n Sense afany d\u2019associar The Good Son<\/em> directament al pinkwashing<\/em>, ni tampoc d\u2019oblidar-ne la labor social i pol\u00edtica pel que fa a la visibilitzaci\u00f3, reflexi\u00f3 i retrat de la transsexualitat, cal tenir en compte que quan es tracta d\u2019una producci\u00f3 art\u00edstica israeliana, encara que sigui en favor dels drets LGTBI, no tot s\u00f3n flors i violes. \u00c9s per aix\u00f2 que el moviment queer mundial, de la m\u00e0 del BDS, s\u2019ha organitzat al voltant del Pinkwatching Israel<\/a> per visibilitzar i denunciar el pinkwashing<\/em>. Israel segueix sent un estat colonial creat a base de viol\u00e8ncia i ocupaci\u00f3, on les israelianes i les \u00e0rabo-palestines no es passegen en un pla d\u2019igualtat; on encara moltes persones s\u00f3n refugiades que no poden tornar a les seves llars ni recuperar el que els van prendre; on se segueixen vulnerant els drets humans de manera descarada. Per molt que es pinti de rosa, la desigualtat segueix sent la norma dins d\u2019Israel. El colonialisme i el racisme que el caracteritzen evidencien que, per molt que presumeixin de promoure el rosa, a Israel el rosa no \u00e9s per a totes.<\/strong><\/p>\n