![\"Alcoi](\"https:\/\/rescop.freepresshost.cloud\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/Alcoi-Gaza-Material-esportiu-1.jpg\")
<\/a>El moviment de\u00a0Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l\u2019Estat d\u2019Israel naix el 2005 amb una crida llan\u00e7ada per m\u00e9s de 170 organitzacions de la societat civil palestina<\/a> a la comunitat internacional demanant-li que pressione fins que Israel complisca amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans<\/strong>. La iniciativa palestina de BDS s\u2019inspira en la campanya similar que es va aplicar contra el r\u00e8gim d\u2019apartheid sud-afric\u00e0, i que va contribuir decisivament a la caiguda d\u2019aquell racisme d\u2019Estat, s\u2019organitza des de nombrosos territoris arreu del m\u00f3n (com el Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>) i s\u2019aplica en diversos \u00e0mbits: econ\u00f2mic, institucional, sindical, cultural-esportiu i acad\u00e8mic.<\/p>\n Actualment, el BDS t\u00e9 el suport d\u2019un gran nombre d\u2019organitzacions pol\u00edtiques i socials, administracions, col\u00b7lectius, sindicats, institucions acad\u00e8miques i ONGs<\/strong>. Tamb\u00e9, de personalitats com el cient\u00edfic Stephen Hawking<\/a>, el premi Nobel Desmond Tutu<\/a> o St\u00e9phane Hessel<\/a>, participant de la redacci\u00f3 de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans i supervivent del camp nazi de Buchenwald. Tampoc s’ha d’oblidar que el passat estiu m\u00e9s de 350 jueves i jueus supervivents de l’Holocaust<\/a> calificaren els bombardejos massius sobre Gaza com un “genocidi” i demanaren el boicot a Israel. Com Nelson Mandela, Mahatma Gandhi tamb\u00e9 va impulsar campanyes de boicot (en aquest cas als brit\u00e0nics).<\/p>\n La campanya de BDS est\u00e0 tenint un enorme creixement i aconsegueix \u00e8xits cada setmana<\/a>: empreses que deixen d\u2019invertir a Israel, administracions que cancel\u00b7len contractes amb entitats israelianes, institucions acad\u00e8miques que tallen vincles, artistes que no actuen a l’Estat d’Israel, constru\u00eft sobre l’etnocidi del poble palest\u00ed, o esdeveniments esportius amb participaci\u00f3 israleiana que s’anulen<\/strong>. El passat 2014, la exitosa campanya de BDS Targeta vermella a Israel<\/a> va aconseguir que Jerusalem no f\u00f3ra una seu de l’Eurocopa 2020<\/a>.<\/p>\n Aquest partit no s’ha de celebrar perqu\u00e8 viola la crida al BDS que han fet els i les palestines (que segons les Nacions Unides pateixen un r\u00e8gim de colonitzaci\u00f3, apartheid i neteja \u00e8tnica<\/a>), nombroses figures p\u00fabliques mundials de la pau, dels drets humans o de la ci\u00e8ncia i supervivents de l’Holocaust nazi. Vulguen els seus protagonistes o no, aquest partit, com altres esdeveniments culturals i esportius, \u00e9s utilitzat per Israel per “netejar” la seua imatge i els seus crims. Aquesta estrat\u00e8gia de “normalitzaci\u00f3” es ben antiga i ben coneguda.<\/strong> I gr\u00e0cies a que Israel continua sent un soci preferencial de la Uni\u00f3 Europea<\/a>, a que distints cossos policials de l’Estat espanyol<\/a> s’entrenen a Israel o reben entrenament israeli\u00e0, a que es continua venent i comprant armes i altres productes, a que es continuent tenent contractes acad\u00e8mics, a que Israel continua participant en competicions esportives, en Eurovision o en altres \u00e0mbits internacionals, Israel va poder massacrar a m\u00e9s de 2.000 persones el passat estiu a Gaza (incloent m\u00e9s de 500 xiquetes i xiquets). Reiterem, gr\u00e0cies a aquests lligams, a aquestes complicitats com la que tindria la ciutat d\u00b4’Alcoi, Israel pot continuar sent un Estat d’apartheid i neteja \u00e8tnica que assassina impunement milers de persones.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, l’Estat terrorista d’Israel porta a terme una pol\u00edtica espec\u00edfica de repressi\u00f3 dels futbolistes joves palestins<\/strong>. Entre el menors d’edat que Israel segresta cada dia (2-3 de mitjana, sense cap garantia judicial), es troben joves futbolistes com els que poden anar a jugar a Alcoi. Alguns nom\u00e9s estan segrestats unes hores, a altres mai els deixen ni els deixaran eixir de la Palestina ocupada per jugar un partit. El jugador de la selecci\u00f3 nacional palestina Mahmoud Sarsak<\/a>, va estar detingut durant tres anys sense c\u00e0rrecs ni judici. Despr\u00e9s de 101 dies de vaga de fam, que gaireb\u00e9 li costa la vida, i una gran protesta internacional amb el suport d’importants figures com Eric Cantona, Fr\u00e9d\u00e9ric Kanout\u00e9, Abou Diaby o Lilian Thuram, va aconseguir que les autoritats israelianes li alliberessin. Recentment Israel ha prohibit viatjar a Sameh Marabah<\/a>, futbolista de la selecci\u00f3 palestina, a la Copa Asi\u00e0tica que s\u2019est\u00e0 disputant a Austr\u00e0lia. Altres joves futbolistes palestins mai no podran tornar a jugar a futbol, com Jawhar Nasser Jawhar (19 anys) i Adam Abd al-Raouf Halabiya (17 anys)<\/a>, que foren disparats en els peus al gener de 2014, quan tornaven des de l’estadi Faisal al-Husseini d’un entrenament. Adam va ser disparat una vegada en cada peu, Jawhar deu vegades. Despr\u00e9s de ser traslladats al hospital, reberen la not\u00edcia de que mai m\u00e9s podrien tornar a jugar al futbol. Tampoc ho faran mai Ahmad Muhammad al-Qatar i Uday Caber, futbolistes palestins de Gaza de 19 anys. Foren assassinats per Israel el passat estiu, com tamb\u00e9 va ser-ho la llegenda del futbol palest\u00ed Ahed Zaqout<\/a>, sepultat sota les bombes israelianes mentre dorm\u00eda a la seua casa de Gaza.<\/p>\n Les instal\u00b7lacions esportives palestines han estat blanc habitual d’atacs militars israelians<\/strong>. Segons la FIFA<\/a>, “el 70% de les infraestructures esportives de Gaza van quedar destru\u00efdes” durant els 52 dies d’atacs de l’estiu de 2014. El 2012, la seu del Comit\u00e8 Nacional Paral\u00edmpic<\/a> i l’Estadi Nacional<\/a> de Gaza van ser destru\u00efts sota artilleria israeliana; i al novembre de 2014 soldats armats van dur a terme una batuda en les oficines centrals de la Federaci\u00f3 de Futbol de Palestina<\/a> prop de Ramallah. Els patis escolars, parcs infantils i llocs d’esbarjo tampoc s’han lliurat d’aquesta viol\u00e8ncia<\/strong>, com demostra l\u2019impune assassinat a quatre nens de la familia Baker que jugaven a futbol en una platja de Gaza.<\/p>\n Com es pot observar en la pel\u00b7l\u00edcula Invictus<\/em>, un moment fonamental en la caiguda de l’apartheid a Sud-\u00e0frica fou quan l’equip de rugby del pa\u00eds va ser excl\u00f3s de les competicions esportives internacionals. Segons la Convenci\u00f3 Internacional contra l’Apartheid als esports<\/a> del 1985: “els contactes esportius amb qualsevol pa\u00eds que practique l’apartheid condona i enforteix l’apartheid”<\/strong>.<\/p>\n Als darrers anys, Alcoi ha tornat a ser un referent en la lluita pels drets humans del poble palest\u00ed. Aquest estiu l\u2019Ajuntament d\u2019Alcoi va signar una Declaraci\u00f3 Institucional de suport al poble palest\u00ed<\/a> i de condemna a les agressions constants de l\u2019Estat criminal d\u2019Israel. Un dels acords assolits, per totes les forces pol\u00edtiques, insta a trencar totes les relacions amb Israel fins que no acaten les resolucions de l\u2019ONU.<\/p>\n Si se celebra aquest partit, qui d\u00f3na suport triar\u00e0 posar-se del costat dels assassins, dels opressors, de l’apartheid i de la neteja \u00e8tnica. Encara est\u00e0 a temps de posar-se del lloc dels drets humans, de la just\u00edcia, de la llibertat i de la pau.<\/strong><\/p>\n Unadikum Alcoi-Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n<\/h6>\n <\/p>\nBDS Alacant<\/a> – BDS Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a><\/strong><\/p>\n