[gtranslate]

Tag: Marruecos

  • BDS Marruecos acaba con la importación de dátiles israelíes

    BDS Marruecos acaba con la importación de dátiles israelíes

    Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Castellano.

    datiles BDS maroc
    “Boicot a los dátiles israelíes. No pagues el precio de las balas que matan a los palestinos”. Bánner de BDS Marruecos.

    BDS Marruecos ha obtenido un éxito rotundo en la campaña contra los dátiles israelíes lanzada con ocasión del Ramadán 2016, logrando parar su venta y haciendo que el gobierno y el parlamento del país tomen cartas en el asunto.

    El consumo de este fruto seco aumenta exponencialmente durante la festividad religiosa debido a su elevado poder energético y a la tradición de romper el ayuno con dátiles y agua. Entre las muchas variedades de dátiles que pueden encontrarse en el mercado marroquí, locales o importadas, no faltaban hasta ahora los dátiles medjoul israelíes, cultivados en el valle del Jordán y que suponen una de las mayores fuentes de ingresos para las colonias sionistas de Cisjordania.

    La variedad medjoul curiosamente tiene su origen en Marruecos, donde es sin embargo un tipo de producto raro, de ahí su nombre, que significa en árabe “desconocido”. A mediados del siglo pasado fueron llevados a la Palestina colonizada y sometidos a técnicas de manipulación genética para hacer de ellos un producto de gran rentabilidad. En la actualidad Israel es el mayor productor y exportador de estos dátiles. Se consideran dátiles de lujo, con un precio muy por encima de la media, lo que hace que su consumo sea más alto dentro de una determinada categoría social, así como durante el mes de Ramadán, que es más propicio para los gastos extraordinarios en alimentación.

    Los dátiles israelíes entran en Marruecos por lo general de manera fraudulenta, a través de terceros países y con embalajes que ocultan o falsifican su origen. Así, una parte de los dátiles medjoul aparecen como cultivados en Sudáfrica, por ejemplo, o bien se indica el país donde está la sede social de la empresa exportadora o envasadora. Tánger, Ceuta y Melilla son puntos privilegiados de paso ilegal hacia Marruecos de estos dátiles, que cada vez tienen más presencia en el Estado español, donde también existe un boicot en marcha.

    La ocultación de los orígenes es esencial para que un producto así pueda venderse en Marruecos, donde la sociedad tiende a ser solidaria con la causa palestina. La campaña de BDS se ha dirigido principalmente a los comerciantes minoristas de los barrios populares, entre los que se ha conseguido una rotunda adhesión. El representante de BDS Marruecos, Sion Assidon, afirmó haber encontrado una alta receptividad: “Después de tres visitas al mercado al por mayor, se nos aseguró que la demanda de los minoristas se detuvo después de nuestra campaña”, hasta el punto de que los dátiles israelíes desaparecieron completamente de los principales mercados de la capital económica del país, Casablanca, que junto con Rabat son las dos ciudades donde más incidencia ha tenido el boicot.

    Claro que también obtuvieron réplicas ingeniosas, como la de un comerciante de Rabat que dijo saber perfectamente que los dátiles que vendía eran israelíes, “pero como yo no reconozco al Estado judío, para mí estos dátiles son producto de la tierra palestina”.

    La campaña, que ya se había llevado a cabo el año pasado con resultados modestos, ha logrado esta vez llegar hasta las altas instancias del país. El gobierno de Abdelilah Benkiran anunció el 2 de junio, pocos días antes del inicio del ramadán, su decisión de prohibir la venta de dátiles israelíes y de aumentar los controles contra la importación fraudulenta. El Parlamento, por su parte, abordará la cuestión en breve, ya que Adil Tchikito, diputado del partido nacionalista Istiqlal, acaba de dirigir una pregunta escrita al ministro de Agricultura acerca de las medidas que se están tomando para impedir los fraudes de los importadores de estos dátiles cultivados en los “territorios palestinos ocupados”.

    El comercio con Israel es un tema delicado en Marruecos. Las relaciones diplomáticas se rompieron formalmente en el año 2000, pero los intercambios comerciales bajo cuerda no han dejado de aumentar a pesar de la oposición de una parte importante de la sociedad. Según la revista Jeune Afrique, que cita fuentes oficiales israelíes, el comercio bilateral se triplicó entre 2014 et 2015. Las importaciones israelíes en Marruecos pasaron de 10,6 millones de dólares a 23 millones entre 2014 y 2015 (principalmente productos fitosanitarios y electrónicos), y las exportaciones a Israel pasaron de 6,6 millones a 15,6 (principalmente conservas de pescado y otros productos alimentarios).

    Entradas relacionadas:

  • Carta oberta de la campanya BDS a l’Estat Francès a Aziza Brahim

    Carta oberta de la campanya BDS a l’Estat Francès a Aziza Brahim

    Després de l’anunci del vostre proper concert a Jerusalem Est que tindrà lloc durant el Festival de Música Sagrada de principi de setembre de 2015, nosaltres, campanya BDS França (Boicot Desinversions Sancions contra Israel) i de RESCOP Estat Espanyol, hem decidit d’escriure-vos.

    Aziza Brahim
    Aziza, don’t sing for apartheid Israel in Jerusalem.

    En 2004, inspirada pel boicot cultural triomfant contra l’apartheid sudafricà, i sostingut pels principals sindicats i associacions culturals palestines, el PACBI (Palestinian Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel) ha llançat una crida a la resistència sota la forma d’un boicot universitari i cultural de les institucions implicades en l’ocupació i l’apartheid israelià. En aquesta carta que us adrecem, desitgem remarcar la importància d’aquesta crida palestina, així com les raons ben fonamentades del moviment mundial de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.

    La crida palestina de 2004 demana als artistes internacionals que rebutgen treballar a Israel o de participar en esdeveniments que ajuden a representar com a iguals l’ocupant i l’ocupat i a contribuir així al manteniment de la injustícia. Seguidament, en 2005, una majoria aplastant de la societat civil palestina ha cridat a una campanya BDS global fundada sobre els principis dels Drets Humans, de justícia, llibertat i igualtat. El moviment BDS adopta una estratègia no violenta moralment coherent per tenir Israel per responsable segons les mateixes normes dels Drets Humans que les altres nacions.

    Fa 40 anys, el Sàhara Occidental fou envaït pel Marroc actuant com una potència colonial, la seua família, a l’igual que una gran part de la població, s’ha vist forçada a exiliar-se als camps de refugiats en Algèria prop de Tinduf, i vosté mateix ha nascut en un camp de refugiats sahrauis.

    La seua reputació està íntimament i justament lligada al seu talent però també a la seua expressió constant contra l’ocupació, la injustícia i l’opressió, tant la de les presons com la que pateixen les dones, per la resistència, l’alliberament nacional o fins i tot les conseqüències de l’exili. El tema Lagi explica l’exili que coneix una part dels sahrauis així com altres pobles com el palestí als quals en feu referència.

    La caçó Gdeim Izik és un homenatge al gir històric de la resistència sahrauie contra la repressió ferotge de les forces d’ocupació marroquines.

    Algunes de les seus cançons són textos escrits per la seua àvia, gran poetessa sahraui, combatent i resistent.

    I avui, no comprenem, realment aneu al Jerusalem ocupat a cantar… ?

    Vosté, defensora de la resistència palestina, contra l’ocupació i les seues conseqüències terribles que coneixeu tan bé, no comprenem que com a artista Saharaui, que canta per l’autodeterminació dels pobles, actue per a Israel.

    Quin gust amarg tindrà en eixe concert – i després d’ell- la llibertat que canteu.

    Quin gust amarg tindrà, a Jerusalem, l’eslogan sahraui que llanceu també durant els vostres concerts i que podem escoltar de fons en un dels seus àlbums «La badil, la badil, aan takrir el massir» («No hi ha cap alternativa que no siga el dret a l’autodeterminació»).

    No podeu ignorar les relacions que Israel manté amb el règim marroquí, el rol jugat per Israel en la concepció i la construcció del “mur de la vergonya marroquí” que divideix la terra sahraui. I Israel, a més de proveir d’armes i de tecnologia militar al Marroc, proveeix també d’informacions i seguretat militar i policial.

    Pot ser espereu, en anant a Jerusalem Est, tenir l’ocasió de retrobar els Palestins i enviar-los un missatge de suport. Però no tingueu aquesta il·lusió. El festival tindrà lloc a la ciutat antiga de Jerusalem ocupada per Israel des de 1967, a l’emplaçament de la ciutadella Mamelouk El Kal’a, reanomenada falsament “Torre de David” pels Israelians. La “Torre de David” és el centre d’activitats culturals, festivals i commemoracions de les creuades, sobre les quals els Palestins de Jerusalem no tenen ni una paraula a dir. Durant els esdeveniments, la ciutat antiga és envaïda per turistes occidentals i israelians, i els seus habitants palestins romanen tancats a casa d’ells. Aquests esdeveniments fan part de la colonització de Jerusalem. Mentre que els festivals i manifestacions culturals organitzats pels palestins són sistemàticament reprimits, els seus locals saquejats i tancats per la policia.

    Sabeu també que les forces d’ocupació israelianes posen traves a les activitats dels artistes palestins, limitats contínuament en els seus desplaçaments en Cisjordània i prohibits de sortir de Gaza. Molts d’ells no poden participar als festivals internacionals, i molts d’ells són empresonats en les presons israelianes per haver-se implicat en la resistència cultural.

    Si actueu a Israel, constituiria un rebuig de la crida de més de 170 organitzacions de la societat civil que componen el moviment palestí BDS. Així, li demanem que no legitime amb el seu concert l’apartheid israelià.

    Mentre que més i més artistes informats i conscients (Lauryn Hill, Roger Waters, Richard Bona…) rebutgen ser-ne còmplices en refusant tota participació als esdeveniments organitzats per les institucions israelianes, li demanem no servir de justificació, mitjançant la vostra presència al «festival de música sagrada», amb una operació que porte a marginar i desposseir encara més els palestins.

    Sra. Aziza Brahim, no coopereu pas amb la colonització israeliana, no actueu pas al Jerusalem ocupat en setembre!

    La badil, la badil…!

    Campagne BDS en France

    Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP)

    Entradas relacionadas: