Després de l’anunci del vostre proper concert a Jerusalem Est que tindrà lloc durant el Festival de Música Sagrada de principi de setembre de 2015, nosaltres, campanya BDS França (Boicot Desinversions Sancions contra Israel) i de RESCOP Estat Espanyol, hem decidit d’escriure-vos.
En 2004, inspirada pel boicot cultural triomfant contra l’apartheid sudafricà, i sostingut pels principals sindicats i associacions culturals palestines, el PACBI (Palestinian Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel) ha llançat una crida a la resistència sota la forma d’un boicot universitari i cultural de les institucions implicades en l’ocupació i l’apartheid israelià. En aquesta carta que us adrecem, desitgem remarcar la importància d’aquesta crida palestina, així com les raons ben fonamentades del moviment mundial de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.
La crida palestina de 2004 demana als artistes internacionals que rebutgen treballar a Israel o de participar en esdeveniments que ajuden a representar com a iguals l’ocupant i l’ocupat i a contribuir així al manteniment de la injustícia. Seguidament, en 2005, una majoria aplastant de la societat civil palestina ha cridat a una campanya BDS global fundada sobre els principis dels Drets Humans, de justícia, llibertat i igualtat. El moviment BDS adopta una estratègia no violenta moralment coherent per tenir Israel per responsable segons les mateixes normes dels Drets Humans que les altres nacions.
Fa 40 anys, el Sàhara Occidental fou envaït pel Marroc actuant com una potència colonial, la seua família, a l’igual que una gran part de la població, s’ha vist forçada a exiliar-se als camps de refugiats en Algèria prop de Tinduf, i vosté mateix ha nascut en un camp de refugiats sahrauis.
La seua reputació està íntimament i justament lligada al seu talent però també a la seua expressió constant contra l’ocupació, la injustícia i l’opressió, tant la de les presons com la que pateixen les dones, per la resistència, l’alliberament nacional o fins i tot les conseqüències de l’exili. El tema Lagi explica l’exili que coneix una part dels sahrauis així com altres pobles com el palestí als quals en feu referència.
La caçó Gdeim Izik és un homenatge al gir històric de la resistència sahrauie contra la repressió ferotge de les forces d’ocupació marroquines.
Algunes de les seus cançons són textos escrits per la seua àvia, gran poetessa sahraui, combatent i resistent.
I avui, no comprenem, realment aneu al Jerusalem ocupat a cantar… ?
Vosté, defensora de la resistència palestina, contra l’ocupació i les seues conseqüències terribles que coneixeu tan bé, no comprenem que com a artista Saharaui, que canta per l’autodeterminació dels pobles, actue per a Israel.
Quin gust amarg tindrà en eixe concert – i després d’ell- la llibertat que canteu.
Quin gust amarg tindrà, a Jerusalem, l’eslogan sahraui que llanceu també durant els vostres concerts i que podem escoltar de fons en un dels seus àlbums «La badil, la badil, aan takrir el massir» («No hi ha cap alternativa que no siga el dret a l’autodeterminació»).
No podeu ignorar les relacions que Israel manté amb el règim marroquí, el rol jugat per Israel en la concepció i la construcció del “mur de la vergonya marroquí” que divideix la terra sahraui. I Israel, a més de proveir d’armes i de tecnologia militar al Marroc, proveeix també d’informacions i seguretat militar i policial.
Pot ser espereu, en anant a Jerusalem Est, tenir l’ocasió de retrobar els Palestins i enviar-los un missatge de suport. Però no tingueu aquesta il·lusió. El festival tindrà lloc a la ciutat antiga de Jerusalem ocupada per Israel des de 1967, a l’emplaçament de la ciutadella Mamelouk El Kal’a, reanomenada falsament “Torre de David” pels Israelians. La “Torre de David” és el centre d’activitats culturals, festivals i commemoracions de les creuades, sobre les quals els Palestins de Jerusalem no tenen ni una paraula a dir. Durant els esdeveniments, la ciutat antiga és envaïda per turistes occidentals i israelians, i els seus habitants palestins romanen tancats a casa d’ells. Aquests esdeveniments fan part de la colonització de Jerusalem. Mentre que els festivals i manifestacions culturals organitzats pels palestins són sistemàticament reprimits, els seus locals saquejats i tancats per la policia.
Sabeu també que les forces d’ocupació israelianes posen traves a les activitats dels artistes palestins, limitats contínuament en els seus desplaçaments en Cisjordània i prohibits de sortir de Gaza. Molts d’ells no poden participar als festivals internacionals, i molts d’ells són empresonats en les presons israelianes per haver-se implicat en la resistència cultural.
Si actueu a Israel, constituiria un rebuig de la crida de més de 170 organitzacions de la societat civil que componen el moviment palestí BDS. Així, li demanem que no legitime amb el seu concert l’apartheid israelià.
Mentre que més i més artistes informats i conscients (Lauryn Hill, Roger Waters, Richard Bona…) rebutgen ser-ne còmplices en refusant tota participació als esdeveniments organitzats per les institucions israelianes, li demanem no servir de justificació, mitjançant la vostra presència al «festival de música sagrada», amb una operació que porte a marginar i desposseir encara més els palestins.
Sra. Aziza Brahim, no coopereu pas amb la colonització israeliana, no actueu pas al Jerusalem ocupat en setembre!
La badil, la badil…!
